Preus de l’energia i competitivitat empresarial MARIA TERESA COSTA CAMPI Directora de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica (IEB-UBFunseam) Catedràtica d’Economia Aplicada (UB)
CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
1
Objectius 20-20-20 Reduir en un 20% el consum d’energia primària, respecte l’escenari base projectat al 2007 Incrementar en un 20% l'eficiència energètica Aconseguir el 20% de del consum final d’energia a través d’energies renovables
Per tal d’assolir aquest objectius s’estima necessari que la cobertura de la demanda d’energia elèctrica provingui de fonts renovables en un 35% - 40% CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
2
Cas del Sector Elèctric El cas del sector elèctric : mix tecnològic Funcionament del mercat diari Efectes de la regulació i de la caiguda de la demanda en la cassació del mercat diari : barreres d’entrada al gas Gestió del sistema i encariment de costes de l’energia
CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
3
Cobertura de la demanda d’energia elèctrica peninsular Percentatge de 2007 renovables 14% (eòlica i altres renovables)
Percentatge de renovables 28% 2013 (eòlica, solar i tèrmica renovable) CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
4
Funcionament del mercat diari Cassació de les posicions d’oferta de compra i de venda
CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
5
Comparació dels preus de l’electricitat als mercats europeus
CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
6
Comparació dels preus de l’electricitat als mercats europeus
CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
7
Energia cassada per tecnologies en el sistema elèctric espanyol (Mercat diari)
CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
8
Per que es produeix aquest mix de cassació? Per raons tecnològiques: Energia nuclear = Oferta en ferm ( oferta a preu zero)
Per raons reguladores: Model retributiu de les EERR = primes ( ofertes a preu zero) Carbó = preu i quantitat de MWh que entren al mercat fitxat per la regulació.
Per la caiguda de la demanda Estretament forat tèrmic: Exclusió del gas Augment dels costos de les gestions del sistema: Sobrecostos al preu de mercat. Cost de l’energia augmenta de manera significativa. CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
9
Demanda nacional d’energia elèctrica en GWh i
Percentatge de cobertura de la demanda amb renovables i carbó
CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
10
Components del cost de l’energia: Preu del mercat diari + Costos de la gestió del sistema € / MWh
Preu del mercat diari Costos de gestió del sistema Cost total de l'energia
2009 2010 35,13 38,46 6,5 7,37 41,63 45,83
2011 2012 2013 50,97 48,88 46,2 9,25 10,7 11,49 60,22 59,58 57,69
Font: OMIE
gen-14 Preu del mercat diari 36,21 Costos de gestió del sistema 13,96 Cost total de l'energia 50,17 € / MWh
feb-14 març-14 18,63 27,76 14,37 12,37 33,00 40,13
Fuente: OMIE
CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
11
Lectura de la situació Nivell demanda de l’any 2005 Augment de l’energia renovable entre 2007-2013
Estretament forat tèrmic Dificultats pels CCGT Encariment dels costos de gestió del sistema: El cost final de l’energia esta molt per sobre del preu diari pels costos de gestió del sistema Sobre el preu de generació s’aplica (Llei 15/2012) un gravamen segons cada tecnologia. Efectes desiguals i augment del cost final de l'energia. El preu del mercat diari s'està fixant per sota del preu d'equilibri que sorgiria si totes les tecnologies entressin . CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
12
Reformes Pendents Eliminació de la subvenció i prelació de l’entrada del carbó.
Revisió del sistema de preus de les RRTT i de la gestió del sistema. Aprofundiment canvis power exchange d’acord amb els models europeus. Ampliació criteris de mercat a les energies entrants.
CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
13
Mercat minorista Preus comparats Efecte sobre la competitivitat Components del preu final. Tarifes d'accés Composició de les tarifes d'accés Evolució costes d’accés
Desacoblament entre ingressos i costes Dèficit i deute tarifaria CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
14
Preu a Consumidors Domèstics €/kWh
CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
15
Preu a Consumidors Industrials €/kWh
CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
16
PERDUA DE COMPETITIVITAT Preu de la electricitat abans d’impostos: Consumidor tipus IB: Consum anual (21 MWh-500 MWh) (20082012)
CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
17
Evolució Costos d'Accés
CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
18
El dèficit de tarifa: ¿un problema de costos o d’ingressos?
CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
19
Millores al mercat minorista pel consumidor domèstic? Problemes del nou sistema de preus al consumidor domèstic PVPC : sense smart meters → incentiva consum ineficient. Problema d’atzar moral Contracte fix → consumidor paga el risc d’un contracte de futurs
CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
20
Lectura de la Situació i impacte macroeconòmic Pes del dèficit de tarifa (deute viu 2013) sobre el PIB Dèficit de tarifa (deute viu) acumulat 2013 % del Dèficit de Tarifa Acumulat sobre el PIB
26.026 2,55%
M€
Font: Minetur y Eurostats
Increment del deute públic al incorporar el dèficit de tarifa % / PIB
Dèficit de tarifa (deute viu) acumulat 2013 Deute Consolidat del Govern Central (Acumulat 2013) Deute Consolidat + Dèficit de tarifa Increment porcentual del deute al incorporar el dèficit de tarifa
26.026 2,55% 961.600 94,3% 987.626 96,9% 2,71%
Font: Minetur y Eurostats
CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
21
Impacte del nou criteri de retribució de primes Impossibilitat de retorn del deute privat del 15% dels projectes (sobretot fotovoltaics) Necessitat de finançament del 40% dels projectes (possibles problemes per les restriccions creditícies) Actual volum de deute 45.000 M€ (25.000 M€ en mans de la banca espanyola i FROB)
CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
22
Impacte macroeconòmic: Evolució del dèficit públic al incorporar els costos en primes a les renovables i el cost de la compensació extra-peninsular al pressupost de l’Estat Dèficit públic + Prima règim especial Prima Renovables + + Compensació ExtraCompensació Peninsular Extrapeninsular
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
1.485 1.602 2.194 3.465 4.539 7.509 7.984 7.629 10.285 11.597
-1.975 10.049 21.036 17.283 -53.652 -123.938 -108.492 -107.701 -119.857 -84.829
Fuente: CNMC y Eurostats CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
% PIB
0,23% 1,11% 2,13% 1,64% 4,93% 11,84% 10,38% 10,29% 11,65% 8,32%
Increment dèficit sobre PIB
0,18% -0,18% -0,22% -0,33% 0,42% 0,72% 0,76% 0,73% 1,00% 1,14%
Al 2013 si s'hagués incorporat la part de la tarifa referent a polítiques energètiques al pressupost de l’Estat el dèficit públic hagués sigut del 8,32 % del PIB. Si també s’hagués incorporat tot el dèficit de tarifa (deute viu) acumulat al deute públic aquest hagués augmentat fins el 96,9 % del PIB
23
Reformes, són viables? Separar les primes de les energies renovables de la tarifa d’accés per tal que el consumidor identifiqui el seu cost. Eliminar de la tarifa d’accés totes les partides de Política Energètica i Social. Pot passar al pressupost? Eliminar la interrumpibilitat. Passar el servei del deute al pressupost. ¿? Passar el deute viu al deute públic. ¿? Quins serien els efectes? Podem esperar l’electricitat?
baixades
significatives
en
el
preu
de
Únic camí clar : Eficiència Energètica CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
24
Objectius I Política Energètica amb uns objectius clars i compromesos:
Fixar quin mix tecnològic, quin esforç inversor en infraestructures, quin esforç en innovació tecnològica en xarxes s'està disposat a retribuir, implementar i instrument per assegurar el bon funcionament dels mercats majorista i minorista. Donar al consumidor tota la informació, capacitat d’elecció i simplicitat per efectuar reclamacions i desplegar els instruments adequats per fomentar l'eficiència energètica. Perseguir un model energètic d’acord amb els objectius del mercat únic de l’energia. Renunciar a la intervenció als mercats i reforçar la regulació market oriented. CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
25
Objectius II Cedir totes les competències regulatòries a un òrgan regulador sectorial i independent. Sobre aquest deu recaure de forma exclusiva tota la responsabilitat de la regulació i supervisió dels mercats i dels operadors. Crear la figura del defensor del consumidor energètic. Aquestes i altres mesures podrien aconseguir preus mes baixos.
CÀTEDRA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA
26
